AUTOEVALUACIÓ

Una sensació estranya, distinta, un altra perspectiva, que era allò de Didàctica de les Activitats Físiques Expressives? Primer dia de classe, comencem a endinsar-nos en el mon de l’expressió, dubtes que recorren dintre teu. Expressar-se és ballar, riure o plorar? Aquest era l’objectiu de l’assignatura, saber com i què és expressar.

En un principi tot açò em costava, no era capaç de soltar-me i realitzar les activitats plantejades, eixa vergonya feia que em reprimira i no fora jo mateixa, no em deixava expressar-me com es devia.  

Però, sincerament, puc dir que ha sigut una assignatura molt útil i plantejada de manera notable, en la que ens em pogut formar una mica més i ser més professionals.

Cadascuna de les tasques proposades han fet que reflexionem, que ens posem en el paper i que mostrem el que sentim.

Gràcies a la Didàctica de les Activitats Físiques Expressives, he pogut perdre part de la vergonya que m’impedia ser jo mateixa, m’he pogut soltar un poc més, fer que la resta de companys coneguin com sóc i, sobretot, he pogut saber molt més de la resta. Classes com aquesta fan que crees un gran grup de treball i d’amistat, un grup d’amics amb els que compartir tot allò que vuigues mostrar, formar una petita família.

He intentat donar tot de mi, evolucionar i millorar, he participat i m’he interessat i m’he esforçat per fer que cadascuna de els tasques siguin desenvolupades el millor possible.  He portat el blog al dia, totes les entrades demanades pel professor han sigut publicades, i en tots els treballs grupals he participat i he aportat el meu gra d’arena.

Penso que la meua participació en aquesta assignatura a sigut notable i a més, em sent afortunada per poder cursar-la, ja que els que no tenen la sort d’experimentar-la no saben el que es perden, Didàctica de les Activitats Físiques Expressives fa que t’engrandeixis com a persona, és una sensació meravellosa.

També m’agradaria destacar l’experiència viscuda amb l’últim treball grupal que férem; “Regalamos sonrisas en Valencia”, sortint al carrer amb cartells i megàfon, per tal de motivar a la gent i aconseguir somriures per part dels demés, dedicant un segon de la seva vida a escoltar-nos. Qui m’anava a dir a mi fa dos anys que anava a eixir pel centre de València amb megàfon i cartells per fer-nos de notar i aconseguir que la gent sigui feliç, mostrant el seu millor somriure. Així doncs, ho tinc clar, he canviat, he millorat, he crescut.

Per tot açò, penso que la nota que mereixc es troba entre el 7 i el 8 ja que com be he dit abans he assistit a totes les classes menys a dos, he participat i he donat tot de mi per fer que els projectes grupals i representacions  siguin el millor possible, amb molts bons resultats.

Amb dues paraules resumeixo el que m’ha transmès aquesta matèria: EXPERIÈNCIA INOLVIDABLE.

Gracies per ensenyar-nos tot allò aprés, i gracies a cadascun dels companys per aportar part d’ells.

CARETOS

                                       MINUTOS CINEMATOGRÁFICOS

La película que hemos escogido es Pretty Woman. Como muchos sabréis y habréis visto, la película trata sobre una mujer que se dedica al mundo de la prostitución y por casualidad conoce a un hombre diferente, un hombre de negocios que hace de ella una mujer feliz. En un principio son personas totalmente diferentes, pero poco a poco van surgiendo oportunidades que les hace conocerse el uno al otro, lo que generará interés y, como consecuencia, acabarán enamorándose. La vida les cambiará por completo a ambos.

La escena que hemos elegido es una de las que más nos ha gustado y llamado la atención, puesto que representa claramente los principales problemas propios de una sociedad ligada a la superficialidad y la apariencia.

El comienzo de la escena muestra a la protagonista, Vivian Ward, paseando asombrada por una de las calles más lujosas de la ciudad. Se trata de una experiencia nueva para ella, puesto que en ese momento dispone de mucho dinero para comprarse algo diferente a lo que estaba acostumbrada, ropa sofisticada, joyas y perfumes.

El momento clave de esta escena comienza con la entrada de nuestra protagonista a una tienda de alto prestigio. A pesar de entrar con total naturalidad y con el único interés de encontrar algo agradable para comprar, su presencia genera inquietud a las personas que hay dentro. La atenta mirada de las dependientas y los posteriores desprecios a la joven, demuestran uno de los grandes problemas que nos encontramos diariamente en la sociedad: la sobrevaloración de la superficialidad y los perjuicios generados a partir de una simple apariencia.

Aquí os dejamos el vídeo original de nuestra escena:

https://www.youtube.com/watch?v=SzQkj77DOko

Y a continuación, nuestra humilde imitación de dicha escena, que esperemos que os guste:

   

Realizado por:

-Mireia Soler como Julia Roberts

-Adriana Ortiz como clienta y maniquí.

-Ester López como dependienta 1.

-Alba Machí como maniquí.

-Marta Nogués como dependienta 2.

Para grabar las tres partes en las que está dividida nuestra escena, hicimos uso principalmente del centro de Valencia, sobretodo la calle Colón y sus alrededores. Además, usamos el salón de un piso para intentar recrear la tienda donde tiene lugar el encuentro.

La realización de este trabajo nos ha hecho reflexionar sobre la cantidad de esfuerzo que hay detrás de un vídeo de unos pocos minutos. Pero no solo eso, sino que también hemos valorado el trabajo en equipo además de la diversión que permite revivir en propia persona los personajes de una película tan conocida.

Aquí os dejamos las tomas falsas:

EMOCIÓ

Què és allò d’emoció? I, sentir i emocionar-se? Doncs bé, primerament tractaré el terme d’emoció amb la fi de transmetre el que sento quant parle d’aquest concepte y seguidament tot allò relacionat amb emoció.

Diré que aquesta paraula és ben gran, forta, brillant i preciosa. El seu significat és meravellós. Es meravellós per que l’emoció és una mena d’esglai que sentim a prop del cor ja sigui degut a una resposta psicològica positiva o negativa, un esglai que fa que el nostre cos es manifesti amb posicions diferents; amb les mans, la boca, els ulls ben oberts, els ulls tancats, boca tancada, tremolor del cos, llàgrimes...

Una emoció lligada a uns sentiments tant d’alegria, eufòria com ràbia, tristesa, por i decepció. M’agradaria descriure el sentit i significat que te aquest terme amb vivències pròpies personals per tal de mostrar el que sento quan parle d’açò.

En la infància, quant els reis mags deixen baix del fumeral un regal per a cada membre de la família, un somriure d’orella a orella és el que la nostra cara mostra, una gran emoció, un gran sentiment.

Quant t’enfades amb la teua millor amiga plores, el teu rostre canvia per complet, el teu somriure s’esborra, els teus ulls es tornen vidriosos, un sentiment de ràbia és el que sents en eixe moment, tot açò es converteix amb una emoció negativa.

En l’adolescència, veure canviar el teu cos, deixar a un costat el cosset de xiqueta i començar a notar canvis notables en diferents parts del teu cos. Un fet emocionant, comences a maurar.

Aconseguir cadascun dels reptes proposats, superar  els obstacles que el nostre camí ens marca. El fet de sobrepassar les proves que et permeten veure el teu futur és una sensació grata i satisfactòria, els teus gestos canvien, les teues mans, la teua veu, els teus ulls, tot ho diuen.

Passar una mala ratxa, veure com el teu avi poc a poc s’allunya, es deteriora per un maleït “bultet” a l’intestí. Al mateix temps, tots els del teu entorn es deterioren, les llàgrimes baixen sutilment pels rostres , lluites, eres forta però, són els propis ulls i les pròpies faccions expressives les que no ens deixen enganyar, és una tristesa la que dia a dia corre pel teu cos.

D’estar trist a estar content, tot esforç te la seua recompensa. El teu avi és un Home ben fort, un heroi , ho supera. Veus a la resta dels teus, tot són llàgrimes d’alegria, d’eufòria de veure com els reptes es poden superar, de com un sentiment és la clau d’u mateix.

I quant t’enfades amb la mare, que em dius? Si us sóc sincera, per a mi ma mare és un pilar fonamental en la meua vida, sense ella no sóc res.

Durant un breu temps, es pot donar la ocasió de tenir una petita brega pel que deixes de parlar amb ella, frecs ximples que poden tenir de tant en tant mare i filla. En eixe període de temps,  vull fer-me la forta i demostrar que no m’importen per a res les seues paraules i els seus mims.

Mentida, quant no estic prop d’ella el meu cap no pot parar de pensar en la situació incòmoda que tinc a cassa per no voler reconèixer la part de culpa que pugui tenir per a que ens hàgim enfadat. És molta la tristesa que discorre dintre meu, el meu somriure es difumina de tant en tant i els meus ulls es tornen caiguts.

Ja no suportes més aquest estat, el fet d’abraçar a ta mare, que ella t’abraci, que les llàgrimes caiguin, que el somriure il·lumini i que les paraules emocionen. Es això que tant mares com fills volem fer sentir els uns als altres.

Una barreja d’emocions que seleccionen i guarden els millors moments de la vida i deixen guardats en un caixonet el record d’aquelles més agres.

Un bolígraf i un paper són material fonamental per plasmar la teua varietat d’emocions i sentiment del teu dia a dia, és un consell, serveix per a molt.

Açò és emoció.

  

 RETROBAMENT 18 MAIG DE 2011 20.04HORES

ENS TORNEM A VEURE AL CAP DE 5 MESOS

LA MEUA EXPERIÈNCIA AL MÓN DE L'EXPRESSIÓ CORPORAL

Si us sóc sincera, puc dir que durant l'etapa d'educació primària no recorde cap moment en el que haja practicat algun tipus d'activitat enfocada a l'expressió corporal.

A més, durant primer, segon i tercer d'E.S.O l'única assignatura més relacionada amb l'expressió corporal ha sigut la d'educació física però, amb uns continguts molt poc enfocats a aquest àmbit.
Si mal no recorde, el que més he considerat com a expressió corporal en aquesta assignatura han sigut una sèrie de coreografies grupals amb cordes en les que hem hagut de treballar conjuntament, mostrant les nostres habilitats mitjançant la dansa.

Deixant a un costat l'educació física, puc dir que si que tinc una grata experiència amb açò de l'expressió corporal.

En quart d'E.S.O, l'assignatura d'educació plàstica i visual si que ha estat enfocada pel camí de l'expressió des del meu punt de vista. Mitjançant les témperes i el paper imaginàvem diverses situacions i les plasmàvem a gust de cadascú.
Però, sens dubte, el joc de les ombres és el que més encaminat ha estat i en el que més he gaudit.
Un treball costós però molt divertit en el que hem jugat amb les nostres pròpies ombres i amb les de la resta de companys expressant i reflectint emocions i sentiments. Una activitat desenvolupada a l'aire lliure amb un entorn replet de vegetació. Una experiència satisfactòria en la que els termes llibertat i harmonia brinden un gran paper.

Tinc la impressió que l'experiència que tinc amb el món de l'expressió corporal va a fer-se més i més gran, ja que m'espera una temporada en la que vaig a descobrir altres formes d'expressar, de mostrar a la resta el que sento o deixo de sentir, d'interioritzar, d'adquirir un nou concepte d'expressió corporal, tot açò amb la finalitat de poder exprimir al màxim la didàctica de les activitats físiques expressives.