AUTOEVALUACIÓ

Una sensació estranya, distinta, un altra perspectiva, que era allò de Didàctica de les Activitats Físiques Expressives? Primer dia de classe, comencem a endinsar-nos en el mon de l’expressió, dubtes que recorren dintre teu. Expressar-se és ballar, riure o plorar? Aquest era l’objectiu de l’assignatura, saber com i què és expressar.

En un principi tot açò em costava, no era capaç de soltar-me i realitzar les activitats plantejades, eixa vergonya feia que em reprimira i no fora jo mateixa, no em deixava expressar-me com es devia.  

Però, sincerament, puc dir que ha sigut una assignatura molt útil i plantejada de manera notable, en la que ens em pogut formar una mica més i ser més professionals.

Cadascuna de les tasques proposades han fet que reflexionem, que ens posem en el paper i que mostrem el que sentim.

Gràcies a la Didàctica de les Activitats Físiques Expressives, he pogut perdre part de la vergonya que m’impedia ser jo mateixa, m’he pogut soltar un poc més, fer que la resta de companys coneguin com sóc i, sobretot, he pogut saber molt més de la resta. Classes com aquesta fan que crees un gran grup de treball i d’amistat, un grup d’amics amb els que compartir tot allò que vuigues mostrar, formar una petita família.

He intentat donar tot de mi, evolucionar i millorar, he participat i m’he interessat i m’he esforçat per fer que cadascuna de els tasques siguin desenvolupades el millor possible.  He portat el blog al dia, totes les entrades demanades pel professor han sigut publicades, i en tots els treballs grupals he participat i he aportat el meu gra d’arena.

Penso que la meua participació en aquesta assignatura a sigut notable i a més, em sent afortunada per poder cursar-la, ja que els que no tenen la sort d’experimentar-la no saben el que es perden, Didàctica de les Activitats Físiques Expressives fa que t’engrandeixis com a persona, és una sensació meravellosa.

També m’agradaria destacar l’experiència viscuda amb l’últim treball grupal que férem; “Regalamos sonrisas en Valencia”, sortint al carrer amb cartells i megàfon, per tal de motivar a la gent i aconseguir somriures per part dels demés, dedicant un segon de la seva vida a escoltar-nos. Qui m’anava a dir a mi fa dos anys que anava a eixir pel centre de València amb megàfon i cartells per fer-nos de notar i aconseguir que la gent sigui feliç, mostrant el seu millor somriure. Així doncs, ho tinc clar, he canviat, he millorat, he crescut.

Per tot açò, penso que la nota que mereixc es troba entre el 7 i el 8 ja que com be he dit abans he assistit a totes les classes menys a dos, he participat i he donat tot de mi per fer que els projectes grupals i representacions  siguin el millor possible, amb molts bons resultats.

Amb dues paraules resumeixo el que m’ha transmès aquesta matèria: EXPERIÈNCIA INOLVIDABLE.

Gracies per ensenyar-nos tot allò aprés, i gracies a cadascun dels companys per aportar part d’ells.