EMOCIÓ

Què és allò d’emoció? I, sentir i emocionar-se? Doncs bé, primerament tractaré el terme d’emoció amb la fi de transmetre el que sento quant parle d’aquest concepte y seguidament tot allò relacionat amb emoció.

Diré que aquesta paraula és ben gran, forta, brillant i preciosa. El seu significat és meravellós. Es meravellós per que l’emoció és una mena d’esglai que sentim a prop del cor ja sigui degut a una resposta psicològica positiva o negativa, un esglai que fa que el nostre cos es manifesti amb posicions diferents; amb les mans, la boca, els ulls ben oberts, els ulls tancats, boca tancada, tremolor del cos, llàgrimes...

Una emoció lligada a uns sentiments tant d’alegria, eufòria com ràbia, tristesa, por i decepció. M’agradaria descriure el sentit i significat que te aquest terme amb vivències pròpies personals per tal de mostrar el que sento quan parle d’açò.

En la infància, quant els reis mags deixen baix del fumeral un regal per a cada membre de la família, un somriure d’orella a orella és el que la nostra cara mostra, una gran emoció, un gran sentiment.

Quant t’enfades amb la teua millor amiga plores, el teu rostre canvia per complet, el teu somriure s’esborra, els teus ulls es tornen vidriosos, un sentiment de ràbia és el que sents en eixe moment, tot açò es converteix amb una emoció negativa.

En l’adolescència, veure canviar el teu cos, deixar a un costat el cosset de xiqueta i començar a notar canvis notables en diferents parts del teu cos. Un fet emocionant, comences a maurar.

Aconseguir cadascun dels reptes proposats, superar  els obstacles que el nostre camí ens marca. El fet de sobrepassar les proves que et permeten veure el teu futur és una sensació grata i satisfactòria, els teus gestos canvien, les teues mans, la teua veu, els teus ulls, tot ho diuen.

Passar una mala ratxa, veure com el teu avi poc a poc s’allunya, es deteriora per un maleït “bultet” a l’intestí. Al mateix temps, tots els del teu entorn es deterioren, les llàgrimes baixen sutilment pels rostres , lluites, eres forta però, són els propis ulls i les pròpies faccions expressives les que no ens deixen enganyar, és una tristesa la que dia a dia corre pel teu cos.

D’estar trist a estar content, tot esforç te la seua recompensa. El teu avi és un Home ben fort, un heroi , ho supera. Veus a la resta dels teus, tot són llàgrimes d’alegria, d’eufòria de veure com els reptes es poden superar, de com un sentiment és la clau d’u mateix.

I quant t’enfades amb la mare, que em dius? Si us sóc sincera, per a mi ma mare és un pilar fonamental en la meua vida, sense ella no sóc res.

Durant un breu temps, es pot donar la ocasió de tenir una petita brega pel que deixes de parlar amb ella, frecs ximples que poden tenir de tant en tant mare i filla. En eixe període de temps,  vull fer-me la forta i demostrar que no m’importen per a res les seues paraules i els seus mims.

Mentida, quant no estic prop d’ella el meu cap no pot parar de pensar en la situació incòmoda que tinc a cassa per no voler reconèixer la part de culpa que pugui tenir per a que ens hàgim enfadat. És molta la tristesa que discorre dintre meu, el meu somriure es difumina de tant en tant i els meus ulls es tornen caiguts.

Ja no suportes més aquest estat, el fet d’abraçar a ta mare, que ella t’abraci, que les llàgrimes caiguin, que el somriure il·lumini i que les paraules emocionen. Es això que tant mares com fills volem fer sentir els uns als altres.

Una barreja d’emocions que seleccionen i guarden els millors moments de la vida i deixen guardats en un caixonet el record d’aquelles més agres.

Un bolígraf i un paper són material fonamental per plasmar la teua varietat d’emocions i sentiment del teu dia a dia, és un consell, serveix per a molt.

Açò és emoció.

  

 RETROBAMENT 18 MAIG DE 2011 20.04HORES

ENS TORNEM A VEURE AL CAP DE 5 MESOS